lunes, 20 de junio de 2011

l'ultim segon.


Ahir a la nit vaig com escriure't 5 vegades, els meus pensaments

i els meus sentiments eren confusos, tan confusos que ni tan sols sabia com experesarlos.El cap em donava voltes i el fet d'estar envoltada de gent m'ofegava i emvenien ganes de sortir correguent sense importar la d estinació d'arribada.

Em preguntava una i altra vegada com estaries, si va ser la decisió encertada, si em trobaves a faltar gairebé tant com jo a tu, si tu també volies despertar d'aquest malson, i amb tot aço continuaba pensant, pensant i pensant, si et senties tan buit com jo, si senties que una part la teva vida et faltava si …

Com sempre vaig tornar a tirar dels records , petits moments viscuts amb tu, i vaig descobrir que mai se m'havia eriçat la pell abans quan un noi em tocava, i de sobte en arribar aquest pensament a la meva ment em van arrivar un munt de detalls que mai havia vist abans ...

Qui reparava el meu cor quan m'ho destrossaven? Qui em va fer plantejar-me el meu futur? Qui va assecar les meves llàgrimes quan ja ningú ho feia? Qui es va arriscar a intentar una relació en mi malgrat les seves pors? Qui em va donar el millor Nadal de la meva vida? qui em va tornar la il.lusió? qui sabia besar-me i estimar-me com ningú?

Però sobretot qui és capaç de dir un T'Estime de la seva boca fent que tots els ‘te quiero’ d'aquest món semblin buits com si només el seu tingués el valor que es mereix i aquest estimat company de camí has sigut només TU.

Per això es que no pot ser tan fàcil¿s’acabat? I ja està? Cada u a refer la seva vida i punt? DONCS HO SENTO, però em nego, podran passar setmanes, mesos, però miram als ulls i disme que per molt que et neguis, estàs convençut que la força dels nostres sentiments és més forta que la de la nostra raó, disme que no sents que els dies semblaran més buits i que els dissabtes a la nit no hi haurà moments en què t'agradaria tornar a escapar junts només per estar una estona a soles, disme que creus que no sere capz de fer-te feliç i et juri que t'oblidaré, dare mitja volta i em resignaré.

No hay comentarios:

Publicar un comentario